GENI
Els fonaments GENI s’inspiren en la tradició etnogràfica de l’antropologia i el paradigma interseccional, que entén que les persones estan culturalment adscrites a diversos, i a vegades contradictoris, processos identitaris que coexisteixen, es superposen i s’entrecreuen. Aquests processos, que condicionen les experiències i narratives individuals i col·lectives, són font de desigualtats, jerarquies i exclusions, però també de resiliència, solidaritat i transgressions.
Des d’aquesta perspectiva, les identitats s’entenen com a quelcom cultural, processual i relacional. És adoptant aquesta concepció quan es visibilitza l’ambivalència inherent a les categories identitàries: ens ofereixen significats i estabilitat, però a la vegada limiten i condicionen el nostre camp experiencial. Així mateix, el gènere és vist com una categoria oberta i plural, atès que les expressions corporals i identitàries sovint desborden la lògica binària hegemònica. S’està, en definitiva, davant múltiples dimensions de la diversitat: de processos identitaris, de teixits normatius, d’eixos de desigualtat, d’experiències, narratives i expressions.
Coordinadora
Dra. Olga Jubany
Email: olga.jubany@ub.edu
Grup de Recerca Consolidat (2017SGR-1091) per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca de la Generalitat de Catalunya-AGAUR
Eixos Temàtics
Estades i visites
Per a més informació sobre les condicions i possibilitats d’estades de recerca, contacteu amb iedominguez@ub.edu
Recerca
Projectes recents
Actualment, el GENI coordina i participa en diversos projectes nacionals i internacionals:
El projecte EXIT, finançat per la UE en el marc del programa HorizonEurope i coordinat per la UB, explora les dimensions, les causes i les implicacions de les desigualtats socioeconòmiques tant de llarga durada com més recents dins i entre les regions d’un mateix estat. Pretén proposar maneres d’abordar aquestes desigualtats en funció de la seva petjada territorial, analitzant patrons d’estancament social i econòmic en una selecció d’àrees de vuit països d’Europa. La investigació interdisciplinària explorarà com els habitants, les institucions i les organitzacions d’aquestes àrees perceben, experimenten i contraresten les desigualtats des d’una perspectiva interseccional. Això permetrà compartir coneixements i transferir les millors pràctiques entre els estats europeus i les comunitats afectades per tal de reorientar el seu desenvolupament sostenible
Aquest projecte té com a objectiu investigar la mobilitat reproductiva relacionada amb la cerca de serveis d’interrupció d’embaràs. El projecte explorarà la interconnexió entre governança reproductiva, fronteres i (in)mobilitat i estudiarà com aquestes es basen en, o produeixen, tipus específics d’estratificacions reproductives i interseccions a dues regions del món implicades en el projecte: Europa i Amèrica Llatina. Es tracta d’una investigació innovadora que proporcionarà noves dades sobre el fenomen global creixent de les mobilitats reproductives, que són rellevants no només per a les ciències socials, sinó també des de la perspectiva dels drets de la salut i humans i de la salut pública. El projecte explorarà fenòmens poc estudiats, més específicament les experiències de dones i persones embarassades que viuen a països amb lleis sobre l’avortament restrictives i busquen serveis d’avortament lluny d’on viuen, sobretot a l’estranger, i també la cerca i la provisió de l’avortament a través de la telesalut i la circulació de medicaments. El projecte proporcionarà així una comprensió i teorització més profundes de les mobilitats i la justícia reproductives en contextos específics, particularment en països que s’estan convertint en centres importants per als serveis reproductius, com ara Espanya a Europa i Mèxic a Amèrica Llatina.
El projecte es desenvoluparà al voltant de dues línies de treball, la primera enfocada en viatges reproductius i la segona en (in)mobilitat i pràctiques il·legals: governança reproductiva i xarxes de suport transnacionals. Mentre que la primera tindrà com a objectiu estudiar les mobilitats relacionades amb la cerca de serveis d’avortament, la segona tindrà com a objectiu investigar les barreres legals i socials a l’accés a aquests serveis i les xarxes socials que permeten que les persones les superin, incloent-hi de la telesalut i mitjans il·legals. El segon paquet de treball permetrà investigar el debat jurídic, polític i religiós sobre la salut i els drets reproductius a tots els països implicats i incorporarà les perspectives dels/de les professionals que treballen en els serveis de salut reproductiva que participaran al projecte, així com dels representants d’organitzacions i polítics que donen suport o s’oposen al dret a l’avortament.
L’impacte a llarg termini que la pandèmia de Covid-19 ha tingut a l’accés de les persones als serveis d’avortament, als medicaments per avortar i a la mobilitat seran explorades també.
L’objectiu d’aquest projecte és fomentar una discussió científica i política seriosa sobre la governança i la justícia reproductiva, la reproducció estratificada i la resistència de les persones a legislacions discriminatòries en diferents contextos geopolítics i socioculturals. El nostre objectiu final és compartir els nostres resultats no només amb personal acadèmic que treballa sobre salut i drets reproductius, sinó també amb totes les institucions principals involucrades al projecte (serveis de salut i organitzacions que treballen sobre drets reproductius), així com amb representants polítics, amb la finalitat de contribuir al debat social i polític sobre la justícia i els drets reproductius a tots els països participants.
INCA és un projecte HorizonEurope que investiga l’impacte que tenen les anomenades plataformes digitals en les democràcies i institucions europees. De fet, alhora que promouen el creixement econòmic i les transformacions laborals, aquestes plataformes plantegen reptes als responsables polítics i als ciutadans en relació amb la participació de les persones en els processos de presa de decisions, les desigualtats de la riquesa i l’erosió de la confiança en les institucions públiques. En concret, les anomenades GAFAM (Google, Amazon, Facebook, Apple i Microsoft) s’estan convertint cada cop més en infraestructures per a l’opinió, l’organització laboral i el debat polític. El seu creixent poder a l’hora de configurar i influir en aquests temes mitjançant el lobbying, les relacions industrials i l’impacte cultural ha obert un ampli debat sobre la manera d’afrontar aquestes transformacions. Si bé les societats europees van créixer a partir de democràcies liberals i institucions amb la seva capacitat de sostenir una economia de mercat coordinada, avui el seu paper sembla reduït a causa de les dificultats per regular el poder corporatiu de les plataformes que s’estenen a través de la política, l’economia i la cultura.
PEARL és un projecte Erasmus+ KA220 Youth que té com a objectiu donar eines als joves migrants per a utilitzar noves eines per la democracia digital i liderar la seva participació democratica. Alhora PEARL busca millorar la capacitat de les organitzacions sense ànim de lucre i les institucions públiques per promoure la participació dels joves migrants en els processos de presa de decisions i la vida democràtica. Aquest projecte està coordinat per l’organització Agis, note et innove (França).
PROTECT és un projecte ERASMUS+ KA2 (2020-2023) d’intercanvi de bones pràctiques de justícia restaurativa, amb organitzacions de cinc països europeus. Està centrat en la formació i en l’educació, i està relacionat amb els projectes COME-ON i Let’sGoByTalking.
COME-ON (2020-2023) és un projecte de recerca nacional de recerca coordinat per l’ESRU i finançat pels Proyectos I+D+i 2019 del Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades. Es tracta d’un projecte interdisciplinari de recerca el qual farà servir un enfocament de mètodes mixtos per a enfrontar els discursos d’odi online basats en el gènere, des d’una perspectiva interseccional.
Justice Programme (JUST) de la Unió Europea. Projecte coordinat per la dra. Olga Jubany (Coordinadora del GENI), amb la participació de diversos membres del GENI (2020-2022).
Rights, Equality and Citizenship Programme (REC). Projecte coordinat per la Dra. Olga Jubany on hi participen a més quatre membres i dos col·laboradors del GENI (2017-2020).
Starting Grant. European Research Council (ERC). Projecte coordinat per la dra. Sílvia de Zordo i que compta a més amb la participació de dos membres del GENI (2016-2021).
entitats col·laboradores
