Els professionals que duen a la pràctica el retorn forçat d’immigrants en situació irregular fins al país d’origen afirmen, des de la seva experiència, que les detencions i deportacions, a més de ser pràctiques contràries als drets fonamentals, no assoleixen els objectius que persegueixen. Consideren que haurien de ser mesures excepcionals.
Aquesta és una de les conclusions del projecte de recerca europeu MORE (Motivations, experiences and consequences of returns and readmissions policy), coordinat per la professora de la Universitat de Barcelona Olga Jubany i que s’ha dut a terme en sis estats de la Unió Europea (Alemanya, Bèlgica, Eslovènia, Espanya, Itàlia i Suècia) i al Regne Unit. Per a la recerca, s’ha entrevistat persones que han dissenyat les polítiques de migració i també professionals que les duen a terme, com ara jutges, treballadors de centres de detenció, agents de fronteres, policies o oficials d’estrangeria.
Les persones entrevistades creuen que les mesures restrictives que s’apliquen —com ara l’allargament dels temps de detenció— no només no donen resposta a la situació d’irregularitat, sinó que encara la incrementen, i alhora requereixen una quantitat significativa de recursos. Apunten que, per evitar les detencions, hi ha mesures alternatives infrautilitzades, com ara la retirada del passaport. I, pel que fa a la deportació, opinen que hauria de ser una mesura excepcional i alerten del perill que es faci servir com a eina punitiva per als comportaments no normatius, sense prou garantia legal per a les persones afectades. Assenyalen que la política de retorns segueix una lògica punitiva que augmenta la precarietat, la inseguretat i la victimització de les persones en situació d’irregularitat.
Aquestes conclusions de l’estudi etnogràfic amb professionals que duen a terme les polítiques de retorn es van presentar el mes de març al Parlament Europeu. El projecte MORE encara ha de dur a terme una altra part de l’estudi etnogràfic, amb immigrants en risc de ser deportats i persones que els donen suport, així com la primera sistematització feta fins ara de les diverses enquestes públiques que aborden temes relacionats amb la gestió de la situació d’irregularitat.
La professora Jubany explica que «el projecte MORE neix de la necessitat d’examinar críticament les lògiques que legitimen l’enfocament de les polítiques de retorn i readmissió com a principal eina en la governança migratòria i les conseqüències que això comporta». «Aquest enfocament ha erosionat progressivament les garanties de drets, restringint les vies de regularització i reforçant mecanismes de control cada cop més punitius i restrictius, sense aportar solucions estructurals per a la gestió de la mobilitat ni reduir de manera efectiva la irregularitat», conclou la investigadora.
Troba aquesta notícia a: https://web.ub.edu/web/actualitat/w/detencio-persones-drets-fonamentals
