GENI
Els fonaments GENI s’inspiren en la tradició etnogràfica de l’antropologia i el paradigma interseccional, que entén que les persones estan culturalment adscrites a diversos, i a vegades contradictoris, processos identitaris que coexisteixen, es superposen i s’entrecreuen. Aquests processos, que condicionen les experiències i narratives individuals i col·lectives, són font de desigualtats, jerarquies i exclusions, però també de resiliència, solidaritat i transgressions.
Des d’aquesta perspectiva, les identitats s’entenen com a quelcom cultural, processual i relacional. És adoptant aquesta concepció quan es visibilitza l’ambivalència inherent a les categories identitàries: ens ofereixen significats i estabilitat, però a la vegada limiten i condicionen el nostre camp experiencial. Així mateix, el gènere és vist com una categoria oberta i plural, atès que les expressions corporals i identitàries sovint desborden la lògica binària hegemònica. S’està, en definitiva, davant múltiples dimensions de la diversitat: de processos identitaris, de teixits normatius, d’eixos de desigualtat, d’experiències, narratives i expressions.
Coordinadora
Dra. Olga Jubany
Email: olga.jubany@ub.edu
Grup de Recerca Consolidat (2021SGR-0333 / 2017SGR-1091) per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca de la Generalitat de Catalunya-AGAUR
Eixos Temàtics
Estades i visites
Per a més informació sobre les condicions i possibilitats d’estades de recerca, contacteu amb emma.fabrega@ub.edu
Recerca
Projectes recents
Actualment, el GENI coordina i participa en diversos projectes nacionals i internacionals:
MORE és una iniciativa acadèmica col·laborativa que examina críticament la política de retorns i readmissions de la Unió Europea i el Regne Unit. Aquesta política ha donat com a resultat la reducció de les vies destinades a salvaguardar els drets de les poblacions migrades arreu d’Europa. Les interpretacions cada cop més restrictives de la Directiva de Retorn, juntament amb els esforços per facilitar els retorns i les deportacions, han contribuït a greus violacions dels drets humans. MORE analitza com la dinàmica de la securitització de les fronteres, els interessos econòmics i els imperatius polítics han convergit per promoure i mantenir les polítiques de retorn. La investigació examina les conseqüències d’aquestes polítiques en la vida quotidiana de les persones en situació irregular, les seves famílies, comunitats i la societat europea en general. A més, explora enfocaments alternatius més enllà del retorn que aborden les causes estructurals de la irregularitat i proporcionen solucions dignes.
El projecte EXIT, finançat per la UE en el marc del programa HorizonEurope i coordinat per la UB, explora les dimensions, les causes i les implicacions de les desigualtats socioeconòmiques tant de llarga durada com més recents dins i entre les regions d’un mateix estat. Pretén proposar maneres d’abordar aquestes desigualtats en funció de la seva petjada territorial, analitzant patrons d’estancament social i econòmic en una selecció d’àrees de vuit països d’Europa. La investigació interdisciplinària explorarà com els habitants, les institucions i les organitzacions d’aquestes àrees perceben, experimenten i contraresten les desigualtats des d’una perspectiva interseccional. Això permetrà compartir coneixements i transferir les millors pràctiques entre els estats europeus i les comunitats afectades per tal de reorientar el seu desenvolupament sostenible
Aquest projecte té com a objectiu investigar la mobilitat reproductiva relacionada amb la cerca de serveis d’interrupció d’embaràs. El projecte explorarà la interconnexió entre governança reproductiva, fronteres i (in)mobilitat i estudiarà com aquestes es basen en, o produeixen, tipus específics d’estratificacions reproductives i interseccions a dues regions del món implicades en el projecte: Europa i Amèrica Llatina. Es tracta d’una investigació innovadora que proporcionarà noves dades sobre el fenomen global creixent de les mobilitats reproductives, que són rellevants no només per a les ciències socials, sinó també des de la perspectiva dels drets de la salut i humans i de la salut pública. El projecte explorarà fenòmens poc estudiats, més específicament les experiències de dones i persones embarassades que viuen a països amb lleis sobre l’avortament restrictives i busquen serveis d’avortament lluny d’on viuen, sobretot a l’estranger, i també la cerca i la provisió de l’avortament a través de la telesalut i la circulació de medicaments. El projecte proporcionarà així una comprensió i teorització més profundes de les mobilitats i la justícia reproductives en contextos específics, particularment en països que s’estan convertint en centres importants per als serveis reproductius, com ara Espanya a Europa i Mèxic a Amèrica Llatina.
El projecte es desenvoluparà al voltant de dues línies de treball, la primera enfocada en viatges reproductius i la segona en (in)mobilitat i pràctiques il·legals: governança reproductiva i xarxes de suport transnacionals. Mentre que la primera tindrà com a objectiu estudiar les mobilitats relacionades amb la cerca de serveis d’avortament, la segona tindrà com a objectiu investigar les barreres legals i socials a l’accés a aquests serveis i les xarxes socials que permeten que les persones les superin, incloent-hi de la telesalut i mitjans il·legals. El segon paquet de treball permetrà investigar el debat jurídic, polític i religiós sobre la salut i els drets reproductius a tots els països implicats i incorporarà les perspectives dels/de les professionals que treballen en els serveis de salut reproductiva que participaran al projecte, així com dels representants d’organitzacions i polítics que donen suport o s’oposen al dret a l’avortament.
L’impacte a llarg termini que la pandèmia de Covid-19 ha tingut a l’accés de les persones als serveis d’avortament, als medicaments per avortar i a la mobilitat seran explorades també.
L’objectiu d’aquest projecte és fomentar una discussió científica i política seriosa sobre la governança i la justícia reproductiva, la reproducció estratificada i la resistència de les persones a legislacions discriminatòries en diferents contextos geopolítics i socioculturals. El nostre objectiu final és compartir els nostres resultats no només amb personal acadèmic que treballa sobre salut i drets reproductius, sinó també amb totes les institucions principals involucrades al projecte (serveis de salut i organitzacions que treballen sobre drets reproductius), així com amb representants polítics, amb la finalitat de contribuir al debat social i polític sobre la justícia i els drets reproductius a tots els països participants.
INCA és un projecte HorizonEurope que investiga l’impacte que tenen les anomenades plataformes digitals en les democràcies i institucions europees. De fet, alhora que promouen el creixement econòmic i les transformacions laborals, aquestes plataformes plantegen reptes als responsables polítics i als ciutadans en relació amb la participació de les persones en els processos de presa de decisions, les desigualtats de la riquesa i l’erosió de la confiança en les institucions públiques. En concret, les anomenades GAFAM (Google, Amazon, Facebook, Apple i Microsoft) s’estan convertint cada cop més en infraestructures per a l’opinió, l’organització laboral i el debat polític. El seu creixent poder a l’hora de configurar i influir en aquests temes mitjançant el lobbying, les relacions industrials i l’impacte cultural ha obert un ampli debat sobre la manera d’afrontar aquestes transformacions. Si bé les societats europees van créixer a partir de democràcies liberals i institucions amb la seva capacitat de sostenir una economia de mercat coordinada, avui el seu paper sembla reduït a causa de les dificultats per regular el poder corporatiu de les plataformes que s’estenen a través de la política, l’economia i la cultura.
entitats col·laboradores
